L'Estatut del Parlament de Catalunya aprovat el 30 de setembre és el que necessita el país (i el que la representació immensament majoritària del país creia que era necessari). Era (n'hem de parlar en passat perquè se l'han carregat entre PP, PSOE-PSC i CiU, cadascú jugant el seu paper en la comèdia, el paper d’ICV és tan minso i patètic!) un Estatut que suposava un salt històric en el reconeixement de Catalunya com a nació, tot i els límits que comportava intentar encaixar-la en la Constitució espanyola. Era un Estatut que establia un marc més just de relacions amb l’Estat, basat en la bilateralitat, amb unes competències més delimitades i sense la constant referència a lleis marc estatals, que hi han introduït al Congrés espanyol. I, sobretot, era un Estatut que posava un fre i uns límits temporals a l’espoli econòmic, suposava un canvi de model de finançament, basat en la recaptació de tots els impostos per una agència tributària catalana, cosa que permetria una assignació de recursos més transparent i un finançament més just i suficient de Catalunya per donar una dimensió social profunda a la política catalana, capaç de vertebrar el país. Era un Estatut que també suposava per a l’Estat encarar el repte de la plurinacionalitat i del federalisme (en aquest sentit, també segurament era l'Estatut que li convenia a l'Estat); una vegada més s’ha fracassat en l’intent de reforma en profunditat del model d’Estat, una vegada més la gent mira cap a Euskadi (oblidant que des d’Euskadi mai no s’han preocupat massa de transformar l’Estat sinó de modificar la seva relació amb l’Estat, que ja és molt singular i molt millor que la nostra pel que fa a finançament). Era un Estatut que reflectia l’immens creixement del catalanisme, reflectia l’ascens d’unes generacions desacomplexades, de la convicció que, si això és una democràcia i som una nació, tenim dret a decidir.

Ens volen aturar. No ho aconseguiran si aconseguim actuar amb intel•ligència; d’una banda, continuant fent polítiques socials d’esquerres i nacionals, amb tots els instruments que tinguem (i per això és millor estar al govern de la Generalitat), insistint també en les reformes legislatives de l’Estat en clau social, descentralitzadora i nacional catalana, i, de l’altra, definint amb la màxima claredat, a partir del rebuig a la retallada espanyola del nostre Estatut, la perspectiva d’un procés sobiranista, com a alternativa al fracàs del procés estatutari en l’actual marc polític i constitucional de l’Estat espanyol

Ara, en el referèndum, hem d’aconseguir un rebuig molt majoritari al pacte Zapatero-Mas, a un text no solament retallat sinó singularment desnaturalitzat. Per això crec que ha fet bé la direcció d’ERC donant legitimitat des d’una perspectiva de construcció d’una alternativa nacional a tots els vots de rebuig: no, blanc o nul polític (és a dir, amb una papereta en què s’inscrigui clarament la nostra voluntat i la nostra exigència de tenir un Estatut nostre –o una Constitució nostra– que reflecteixi allò que lliurement decideix el Parlament de Catalunya), vot nul polític que ERC dóna com a opció preferent. Fins i tot l’abstenció haurem de llegir-la en bona part en clau de rebuig, perquè, si res més no, és una actitud que reflecteix que aquest Estatut com ha quedat mobilitza i engresca més aviat poc, que per a aquest viatge no calien alforges.

A continuació podeu llegir el comunicat de l’Executiva Nacional d’ERC, del 27 d’abril, sobre l’Estatut de les Corts espanyoles i el referèndum:

Resolució de l'Executiva Nacional

L'Executiva Nacional d'Esquerra adopta la resolució següent, després de la reunió extraordinària mantinguda avui per aquest òrgan de direcció del partit:

1. Esquerra ratifica la posició mantinguda pel partit al llarg de tot el tràmit parlamentari, en el si de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i a la Comissió General de les Autonomies del Senat, de rebuig al text sotmès a debat i aprovació.

2. L'acord polític signat entre el president del Govern espanyol i el president de la primera força d'oposició a Catalunya constitueix una desvirtuació notable del text aprovat el 30 de setembre, amb un consens altíssim, i alhora queda molt lluny de les necessitats reals de la societat catalana d'avui.

3. Després dels límits establerts a la voluntat i al progrés de Catalunya, en l'acord esmentat, ha quedat demostrada la insuficiència del marc constitucional vigent per donar satisfacció raonada a les aspiracions del país en tots els àmbits i, alhora, la inviabilitat de l'Estat espanyol, ni en la millor conjuntura possible, de reconèixer legalment el seu caràcter plurinacional.

4. La desfiguració del text del 30 de setembre no deixa altre camí que la reforma de lleis específiques, en aspectes concrets, com ara lleis orgàniques o bé l'adopció de noves lleis o mesures, com és el cas de l'ús legal de l'article 150.2 de la Constitució espanyola, relatiu a l'assumpció de competències per delegació.

5. Esquerra es referma en el seu objectiu d'una majoria social que no posi límits de cap tipus a la voluntat i al progrés de Catalunya i continua defensant la necessitat d'aconseguir un estat propi. En aquest sentit, el referèndum és tan sols un instrument tàctic que no substitueix ni elimina els objectius estratègics finals que són realment els importants: independència nacional, justícia social i democràcia plena.

6. Esquerra reconeix l'existència d'avenços parcials en el text actual, en comparació amb l'Estatut del 1979, però també l'allunyament evident de l'Estatut del 30 de setembre.

7. Esquerra reconeix la diversitat de formes crítiques legítimes al text de l'Estatut reformat —vot no, vot blanc, vot nul— i, davant el caràcter de rebuig de les tres formes, opta preferentment pel vot nul polític com a expressió de suport al text aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre, i respecta altres posicions que considerin, a consciència, que trien el millor per a Catalunya.

8. Aquesta resolució serà sotmesa a la informació i al debat de la militància en les Assemblees Informatives Territorials del 2 de maig i, finalment, haurà de ser ratificada pel Consell Nacional del 6 de maig.

Qui en parla -- TrackBack