Durant la Setmana Santa bé es pot dedicar mig minut a pensar en la presència de la religió en la nostra societat. Una enquesta recent sembla corroborar que, més enllà d'algunes veus interessades que no paren de parlar d'una revifalla religiosa en el tombant de segle, hi ha un retrocés de la religió, particularment entre els joves.

Segons aquesta enquesta (Jovenes Españoles 2005, de la Fundación Santa María; trec les dades d'El País del 5 d'abril),

si el 1994, el 59% dels joves de 15 a 24 anys del conjunt de l'Estat es declarava catòlic no practicant, el 18% catòlic practicant, el 15% indiferents i agnòstics, el 7% ateu i l'1% d'una altra religió,

el 2005, el 39% es declarava catòlic no practicant, el 25% indiferent i agnòstic, el 21% ateu, el 10% catòlic practicant i el 2% d'una altra religió.

I a Catalunya els nostres joves marquen clarament la diferència i la tendència, ja que aquí només un 3% es declara catòlic practicant, un 29% catòlic no practicant i un 1% d'una altra religió, mentre un 35% es declara indiferent i agnòstic i un 27% directament ateu.

Superat l'anticlericalisme, que va marcar negativament la nostra història, hi ha una revifalla del pensament ateu davant de l'integrisme islàmic i catòlic (Bush va a la guerra invocant Déu), davant de les teories creacionistes i com a resposta a la demanda d'arguments per part d'un nombre creixent de persones que viuen feliçment sense religió. A Internet, si feu una cerca amb el mot ateus o amb el mot anglès bright trobareu molts enllaços a pàgines interessants, per exemple aquesta (formalment fluixa) en català d'Ateus de Catalunya o aquesta de The Brights en anglès (i amb enllaços en francès, italià, neerlandès, japonès i coreà).

Ja és hora, diuen, que els brights (els brillants, en el sentit d'il·lustrats, contrari a obscurantistes) surtin de l'ombra. Un bright és una persona que projecta una mirada naturalista sobre el món. La comprensió que un bright té de l'univers està lliure de qualsevol element sobrenatural o místic. Els brights basen la seva ètica i el seu comportament en una comprensió naturalista de l’univers. (Naturalista [adjectiu] : que considera que la realitat és governada per lleis naturals i no pas sobrenaturals).

Qui en parla -- TrackBack