Fa dies que volia publicar un comentari sobre aquest fet. El diari Avui publica un interessant article del conseller de Governació de la Generalitat, Joan Carretero. Doblement interessant: pel seu contingut i pel càrrec de qui el signa.

Aquest és l'article:

Un bon precedent d'accés a l'estatalitat a Europa
El futur de Montenegro

E l proper 21 de maig Montenegro celebrarà un referèndum d'autodeterminació. Per primera vegada, la Unió Europea ha imposat un llindar a partir del qual considerarà legal la secessió d'una part d'un Estat europeu. La UE, doncs, no es limitarà a reconèixer una situació de facto (com en el cas de la independència d'altres repúbliques exiugoslaves), sinó que estableix unes regles de joc clares i concises que, tot i ser restrictives, suposen un clar precedent al Vell Continent.

Els acords que van portar a la creació de l'actual Federació de Sèrbia i Montenegro l'any 2003 establien la possibilitat de celebrar un referèndum d'independència després del tercer any de vigència de l'acord. Aquest acord, acceptat per totes les parts a causa de la seva preocupació pel manteniment de l'estabilitat política en una regió tan volàtil, ha estat escrupolosament respectat pel govern montenegrí, que ha posat fil a l'agulla tan bon punt n'ha tingut l'oportunitat legal.

Montenegro és l'única república de l'antiga Iugoslàvia que manté amb harmonia una societat i un govern multiètnics, és una de les més ben situades socioeconòmicament per accedir a ser membre de la Unió Europea i ha estat la primera i l'única de les repúbliques participants en les diferents guerres de la dècada passada que ha pagat, de manera unilateral i voluntària, reparacions de guerra. Condicionada a l'assoliment dels consensos polítics necessaris a l'interior del país, la llum verda de la política exterior de la UE i el vistiplau de la comunitat internacional a la celebració del referèndum eren poc menys que inevitables.

Tot i així, el govern de Podgorica ha hagut de superar els molts obstacles que la Unió i, en especial, certs Estats membres han imposat. Un dels principals opositors a la celebració del referèndum ha estat Javier Solana, l'alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE.

El senyor Solana, que sempre ha acompanyat els seus esforços per pacificar i estabilitzar la regió dels Balcans amb una marcada i persistent dèria per evitar processos d'autodeterminació, no ha pogut impedir la celebració del referèndum, però hi ha imposat uns forts condicionants: l'opció de la independència només serà acceptada per la Unió Europea si la participació és superior al 50 per cent del cens (condició ja recollida per la llei montenegrina de referèndums) i si el vot afirmatiu arriba al 55 per cent. Malgrat aquest biaix a favor de l 'statu quo actual, el reconeixement ex ante d'un procés democràtic i pacífic cap a la independència per part de la Unió Europea és un precedent històric.

Des del govern de la Generalitat estem disposats a donar el suport necessari per tal que el referèndum se celebri en les millors condicions de transparència i normalitat democràtica. Amb aquest objectiu, ja ens hem posat en contacte amb el govern de Montenegro per tal d'oferir-los la possibilitat, si ho creuen oportú, d'enviar-hi una delegació d'observació electoral amb motiu de la consulta, tal com ja hem fet amb anterioritat en d'altres regions.

Malgrat que la diferència entre els contextos geopolític i històric no el facin directament equiparable al cas de la nostra nació, l'experiència montenegrina ens demostra la importància, per una banda, del rol de la comunitat internacional com a agent decisiu en el reconeixement i legitimació dels processos de secessió i, per altra banda, de la necessitat que els països immersos en processos d'alliberament nacional participin en les relacions internacionals d'una manera compromesa amb l'estabilitat, la democràcia, el progrés i la pau.

El referèndum per la independència a Montenegro no es pot entendre sense el col·lapse del projecte polític representat per l'antiga República Socialista Federativa de Iugoslàvia, en descomposició des de principis dels 90. Òbviament, no resulta assenyat establir un paral·lelisme massa simple amb processos històrics més propers, però cal que, des de Catalunya, restem amatents a l'evolució del cas montenegrí i les seves repercussions jurídiques i polítiques en la construcció de l'Europa del futur.

Els catalans, doncs, hem de prendre bona nota d'aquest precedent històric, així com de la impossibilitat de construir un Estat espanyol respectuós amb la seva diversitat nacional, lingüística i cultural.

Joan Carretero i Grau
Conseller de Governació i Administracions Públiques

Qui en parla -- TrackBack