L'Estatut valencià i l'Entesa

Ja sabeu que els quatre senadors d'ERC formem part del Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés, junt amb deu senadors del PSC i dos d'ICV, i vam ser elegits en una llista conjunta de l'Entesa. El nostre programa comú és el conegut com a pacte del Tinell (o Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres) i defensem al Senat els posicionaments del Govern de Catalunya. El nostre pacte al Senat preveu que quan hi hagi hagut discrepàncies entre els nostres grups al Congrés de Diputats que s'hagin traduït en la presentació d'esmenes diferenciades als projectes i proposicions de llei que ens arriben al Senat, el Grup Parlamentari de l'Entesa presentarà totes les esmenes d'ERC o d'ICV que hagin continuat vives (perquè no s'han incorporat ni transaccionat) després del tràmit al Congrés (el PSC al Congrés està integrat en el PSOE, i és aquest qui decideix al Senat si presenta o no alguna esmena seva que no hagi prosperat en el Congrés) i d'aquesta manera els senadors d'ERC, ICV i PSC puguem votar al Senat de manera diferenciada en concordança amb el debat que s'hagi produït al Congrés.

Això és el que ha passat amb l’Estatut valencià.

L’Entesa hi va presentar més de cent esmenes, la majoria d’Esquerra i unes altres d’ICV. Alhora, en una reunió de l’Entesa es va plantejar la possibilitat de presentar una esmena pròpia que reflectís el posicionament unitari de l’Entesa de defensa de la unitat de la llengua catalana, al marge que en un lloc tingui una denominació o una altra. Finalment, se’n van presentar dues, una amb un contingut molt indefinit i una altra que agafava com a referència el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que es presentava com una Disposició Addicional a l’articulat de l’Estatut de manera que els senadors del PSC la poguessin votar sense alterar la seva solidaritat amb el PSOE que no admetia cap esmena al text pactat amb el PP. Per acabar de forçar el vot favorable dels senadors del PSC a l’esmena que reconeix de forma ben explicita la unitat de la llengua, a instàncies de Carles Bonet, portaveu de l’Entesa i d’Esquerra, ERC i ICV van retirar el centenar d’esmenes pròpies a l’articulat, reservant-se però el dret a votar les esmenes dels altres grups que coincidien amb els posicionaments d’ERC i ICV.

Així, d’una banda, mentre els quatre senadors d’ERC, més el d’EA, i els dos d’ICV vam votar a favor d’una part de les esmenes d’IU, a favor de totes les del BNG –per cert el senador Jorquera del BNG va fer una magnífica defensa de la unitat de la llengua catalana-, a favor de totes les de CiU i a favor d’una del PNB i d’una del PAR, i ens vam abstenir en les altres esmenes d’aquests grups, els senadors del PSC van votar-hi en contra (vam votar a favor de les esmenes 1, 4, 5, 6, 7, 8, 13, 20 21, 31, 32, 33, 34, 37, 38, 146, 147, 148 i 149; les trobareu aquí). D’altra banda, l’Entesa, també els senadors del PSC, i senadors de tots aquests grups van votar a favor d’aquesta esmena de l’Entesa:

Nueva Disposición adicional

Los poderes públicos garantizarán la legítima presencia del gentilicio valenciano fuera del ámbito territorial de nuestra Comunidad, como signo de la realidad legal y sociológica valenciana, siendo ello plenamente compatible con el hecho, apreciado desde una vertiente exclusivamente filológica y académica, de que la lengua propia e histórica de los valencianos también la comparten las Comunidades Autónomas de Catalunya y de llles Balears y, asimismo, otros territorios de la antigua Corona de Aragón, como son la franja oriental de la Comunidad Autónoma de Aragón, y fuera de España, el Principado de Andorra, la ciudad sarda de L'Alguer, en Italia, y el departamento administrativo de los Pirineos Orientales, en Francia, formando un sistema lingüístico común. En su proyección exterior, se garantizará que el valenciano tenga la misma jerarquía y dignidad que cualquier otra modalidad territorial de dicho sistema lingüístico, presentando unas características propias que serán preservadas de acuerdo con la realidad lingüística valenciana, su tradición lexicográfica y literaria, y su normativización consolidada a partir de las "Normes de Castelló".

Con dicho objeto, las Comunidades Autónomas implicadas, en colaboración con el Gobierno de España, deberán adoptar las medidas pertinentes a fín de que, fuera del ámbito lingüístico reseñado, y muy especialmente ante las instituciones políticas europeas e internacionales, se concilie la dualidad onomástica del idioma con su proyección como entidad cohesionada y no fragmentada.

Us confesso que és una esmena que a mi no m’agrada del tot. Estic plenament d’acord amb les parts que he marcat amb negretes però menys amb la resta, que em semblaria bé de votar si fos fruit d’una transacció amb el PSOE, i encara millor si fos assumida pel PP. Però el PP, en boca del senador Ortiz de Castelló, la va atacar amb la directa posada dient que negàvem el valencià com a llengua diferent, cosa evident, mentre el PSOE, i el seu portaveu, Joan Lerma, la ignorava olímpicament. Ha servit perquè l’Entesa donés una imatge de moderació i prudència extremes i per a la bona consciència dels senadors del PSC. Passem full. Un altre dia ja parlarem sèriament de la necessitat imperiosa de construir una alternativa parlamentària al PP i al PSOE al País Valencià.


Escrit per Miquel Bofill el 9/03/2006 | Enllaç Permanent
Comentaris (0) | Qui en parla (TrackBack)
Comentaris
Envia un comentari









Recorda la meva informació personal






Qui en parla -- TrackBack

La URL de FilSeguit (TrackBack) d'aquesta nota és:
http://www.mbofill.net/bloc/mt-tb.cgi/328

Aquí sota hi ha una llista del weblogs que parlen de l'entrada 'L'Estatut valencià i l'Entesa' de MBofill.net.

Benvinguts

Em dic Miquel Bofill i Abelló. Sóc senador per la circumscripció de Girona de l’Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV-EUiA) i un dels quatre senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya que formen part d’aquesta coalició catalanista d’esquerres al Senat.
Més informació >>

Correu electrònic



Lectors de notícies

Sortida XML

 

Aquest bloc funciona amb MovableType 2.64