Miquel Bofill :: Bloc Personal

Francesc Ferrer i Gironès

Ha mort en Francesc Ferrer i Gironès. Una gran persona, sempre assequible, senyor, amb pipa, amb la necessària distància irònica i alhora proper, compromès amb Catalunya i amb la gent, tenaç, amb voluntat de conèixer d'on vénen alguns dels grans mals del país, de no combregar amb rodes de molí... Ens ha ajudat a comprendre l'amplitud i la persistència de l'opressió nacional de Catalunya, de la persecució de la llengua i la cultura catalanes, i ens ha donat eines per plantar-hi cara, per refermar-nos en la nostra voluntat d'independència. El seu esperit serà ben present en la manifestació d'aquest dissabte 18 de febrer a Barcelona: pel dret a decidir; a les cinc de la tarda sortim de la plaça d'Espanya per anar a la plaça de Catalunya, sortim d'Espanya per trobar Catalunya.

Trobareu molts articles de Francesc Ferrer a la seva bitàcola: http://www.francescferrer.net

Què pensava Francesc Ferrer del pacte Zapatero - Mas:

Traïció (Divendres, 3-II-2006)
03/02/2006

A la bitàcola de data primer de desembre de l’any passat, vaig expressar la meva sorpresa absoluta, en sentir de viva veu a Artur Mas des de Londres, on es va oferir als socialistes, va bescantar els d’esquerra republicana per radicals, proposava pactar d’un en n’un a Madrid en lloc d’anar tots junts, etc. I davant d’aquest panorama inversemblant, només se’m va acudir pensar que els catalans podíem ser “traïdors” per manca de responsabilitat nacional. Però la realitat política catalana encara era més greu, i d’ençà d’aquella data del 30 de setembre, dia del pacte entre CiU i socialistes, va anar emergint la realitat, que a més de deixar-me com un petit innocent i catalanet ingenu, m'ha trinxat el cor. La maldat d’aquest pacte ha estat tan forta, que m’ha portat a tenir consciència que Mazzarino i Machiavelo no haurien estat capaços de tanta falòrnia.

La meva tesi crec que no és pas gens agosarada. Estic convençut que els “pactes secrets” fets entre CiU i els Socialistes, han estat d’una vilesa i traidoria impossible d’imaginar abans encara que haguessis conegut antecedents històrics clàssics. Per aprovar el projecte d’ Estatut el 30 de setembre del 2005, al Parlament, què varen aprovar els convergents amb els socialistes?. La meva tesi és impúdica, però ara ja no m’agafaran en estat d’ingenuïtat angèlica. Jo estic segur que el “pacte secret” fou molt senzill i infantil, com per acordar que els socialistes a petició de Convergència i Unió estaven d’acord a votar a favor d’un sistema de finançament i la definició de nació per Catalunya, de forma que representés un protogonisme i mèrit pels convergents. Però a canvi d’aquesta foto d’èxit, els mateixos Convergents ja en aquell mateix dia 30 de setembre, havien convingut que més endavant, estarien disposats a renunciar als mateixos avenços, si es feia amb un pacte preferent amb ells i se’ls donava idèntic protagonisme.

Aquesta és l'autèntica veritat del “pacte secret” entre Socialistes i CiU . ¿Algú pot deixar de dir que es demoníac acceptar una retallada i renunciar a les competències de Catalunya un diumenge a la tarda, a La Moncloa, el dia 22 de gener, quan al 30 de setembre amb un altre pacte secret s’havia fet exactament el mateix però amb un acord aparentment invers al de La Moncloa?. ¿En tres mesos i vint-i-dos dies els de CiU podien anar d’exigir el màxim d’autonomia financera i la nació, al Parlament, amb el permís i beneplàcit dels socialistes, fins arribar a la renuncia de tot allò que s’havia assolit a La Moncloa?.

La mentida era tan gran, que no la podia pas imaginar CiU únicament, atès que només es podia realitzar amb un còmplice, la qual cosa és el que ha passat. Els dos partits socialistes (PSOE i PSC) amb els de Convergència han arribat a fer un “pacte secret” que només explica l’engany de la política de partit, la poca sinceritat envers els drets nacionals, el pes del poder polític davant dels sentiments nacionals, la burla dels professionals davant dels ciutadans honrats, i la mentida falòrnica dels interessos de classe davant dels nacionals. Com a català em sento avergonyit!.

Escrit per Miquel Bofill el 17/02/2006 | Enllaç Permanent
Comentaris (10) | Qui en parla (TrackBack)

Comentaris

Comentari de: IwQxVJsWoC | 2/03/2006

Comentari de: YKDZIhmpTP | 2/03/2006

Comentari de: OxtgdIlZjQ | 2/03/2006

Comentari de: AfWDnPozpU | 2/03/2006

Comentari de: bvVUtjFahY | 2/03/2006

Comentari de: OczLSisPFH | 2/03/2006

Comentari de: rDaUORwtsj | 2/03/2006

Comentari de: YvSbozadNI | 2/03/2006

Comentari de: DJidENBeYS | 2/03/2006

Comentari de: aIHsxovNMD | 2/03/2006

Envia un comentari

Qui en parla -- TrackBack

La URL de FilSeguit (TrackBack) d'aquesta nota és:
http://www.mbofill.net/bloc/mt-tb.cgi/321

Aquí sota hi ha una llista del weblogs que parlen de l'entrada 'Francesc Ferrer i Gironès' de MBofill.net.

>> Anar a la portada <<

Benvinguts

Em dic Miquel Bofill i Abelló. Sóc senador per la circumscripció de Girona de l’Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV-EUiA) i un dels quatre senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya que formen part d’aquesta coalició catalanista d’esquerres al Senat.
Més informació >>

Correu electrònic

Francesc Ferrer i Gironès

Qui en parla -- TrackBack

Benvinguts

Correu electrònic

Arxius

Lectors de notícies

Enllaços