Prou que sabem que el Parlament de Catalunya encara no és sobirà, però els partits catalans haurien d'intentar que es respectés almenys l'esperit de les seves decisions. És el que intenta fer ERC. En el cas de l'Estatut, és bastant clar quin és aquest esperit, recollit en les reunions conjuntes dels quatre partits que van votar-lo favorablement al Parlament català:

1) Reconeixement en l'articulat de Catalunya com a nació.

2) Igualació del tracte jurídic a Catalunya del català i el castellà, i dels drets i deures dels ciutadans pel que fa al seu ús i coneixement.

3) Ampliació de les competències, delimitació clara del seu abast i formulació que dificultés la seva laminació i la recuperació subreptícia de competències per part de l'Administració central de l'Estat per l'acció legislativa/normativa dels governs de torn. En aquest camp eren particularment significatius els avenços que calia fer pel que fa al contol de la gestió i la planificació d'infraestructures bàsiques com ports i aeroports.

4) Finançament més just, amb uns quants criteris bàsics: mecanismes que assegurin els recursos suficients per assumir les competències transferides, mecanismes que redueixin progressivament el dèficit fiscal català a màxims com els que hi ha en altres països de la Unió Europea (els experts de tots els partits s'ha cansat de repetir l'exemple del 4% alemany), mecanismes de solidaritat interterritorial basats en primer lloc en la transparència (publicació anual de les balances fiscals), amb una revisió fixada en el temps i que garanteixin que qui més aporti també sigui qui més rebi. Tot plegat, es resumia en un major control de la Generalitat sobre els recursos que genera el país, mitjançant l'exercici de la capacitat normativa i la gestió tributària a Catalunya amb la creació d'una Agència Tributària de Catalunya que recaptaria tots els impostos (llevat dels municipals). És una vergonya que després de dos anys de gallejar amb la qüestió de les balances fiscals (al Senat ho hem patit clarament), CiU tanqui un acord sense aconseguir que es facin públiques. És inacceptable que el Govern espanyol amagui les dades economiques, és la confessió mateixa del fet que fa anys que ens aixequen la camisa i pensen continuar fent-ho!

Amb aquest Estatut es tractava, sobretot, de canviar de model. En aquesta mesura, realment la reforma de l'Estatut català representava l'inici d'una nova transició a l'Estat espanyol. Això, en bona part s'ha estroncat amb l'acord Mas - Zapatero. Mas ha trencat el front comú dels partits catalans, que ja havia començat a esberlar el PSC en arreglarar-se cada cop més en les meses de negociació amb els postulats del PSOE. Un acord que no respecta ni pel que fa a la consideració de Catalunya com a nació, ni sobretot pel que fa al finançament l'esperit de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, mentre en competències cal dir que no solament queden moltes coses per lligar sinó que sense un finançament adequat queden molt desvirtuades.

ERC, únic partit del arc parlamentari català que no estava compromès en el pacte constitucional de la transició, s'ha quedat sola defensant un Estatut que tingui com a referent l'essència d'allò que va acordar el Parlament de Catalunya. ERC és el partit que més seriosament es pren els acords del Parlament perquè, per ara, és l'únic partit que lluita perquè sigui un Parlament amb tots els ets i uts, un Parlament sobirà.

Un Estat espanyol plurinacional, de caracter federal o confederal, és una quimera, que té/tenia alguna possibilitat de començar a fer camí sota la pressió de catalans i bascos, i de gallecs. Ara, si no aconseguim anar més lluny de l'acord Mas-Zapatero, s'haurà desaprofitat una ocasió històrica, perquè el que és segur és que des de l'Administració i el Govern central com a molt hi haurà una descentralització administrativa, mai no es generarà una dinàmica federal, que pressuposa d'alguna manera un pacte d'iguals (només cal veure com actuen els ministeris, com han creat i reforçat un Minsiteri de Cultura que quan parla de cultura i d'idioma amb majúscules sempre ho pensa i ho fa en espanyol/castellà).

ERC no deixarà de lluitar per les reformes democràtiques, pel màxim reconeixement de la pluralitat nacional, cultural i lingüística, a l'Estat espanyol i a Europa, però si queda aigualida l'aposta que suposava el nou Estatut en favor d'un nou marc de relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, haurà de començar a pensar en canvis d'orientació per la sobirania i el reconeixement de Catalunya a Europa i al món.

Qui en parla -- TrackBack