Aquest és el títol d'un recull de poesia política anònima del període franquista publicat per Joan Crexell el 1980 a Edicions La Magrana. És un bon dia per recuperar alguns d'aquells versos.

Entre els divertits hi ha aquests dedicats a l'agonia i mort de Franco de L'AUCA DE L'ENFADÓS (O LA FI DEL CAGAELÀSTICS) (aquesta caricatura de Franco més mort que viu i manipulat com un titellla acompanyava el text d'aquests rodolins en aquesta edició que cito):

Pel Sant de la Pilarica
a dintre del llit es fica.

Diuen que és un refredat
que ja tenen controlat.
...

Tot el “búnker” s’esvalota
i ja no toquen pilota.
...

L’Arquebisbe ho vol curar
amb el “manto” del Pilar.

Quan li planten al damunt
es pot dir que és mig difunt.

El Marquès diu: “Prou folló!
li farem l’operació”.

I en un lloc provisional
ja me l’obren en canal.
...

La maquinària a tot gas
el fa viure al seu compàs,
...

La família mentrestrant
guarda joies tot resant.

Van i vénen tots els dies
les més altes jerarquies

preguntant pel Carcamal
de la sala principal.

També escriuen, puntuals,
llepaculs habituals
...

Tothom prepara el xampany
que està en fresc fa més d’un any.
...

Amb l’orella al transistor
l’ull a la televisió,

tots els nervis en tensió
i el xampany dintre el porró,

esperem el gran final
d’aquest “xou” fenomenal.

L’últim “parte” demencial
de l’equip de l’hospital:

Diuen que l’han hivernat
com un mero congelat.

El cas és fer-lo durar;
ningú sap per què serà.

Hi ha una explicació concreta:
és per fer-nos la punyeta!

Ens consola que ha patit
com pertoca a un mal parit.

* * *

Vint de novembre gloriós
s’ha acabat el Gran Merdós.

I aquests són els quatre fàstics
de la fi del Cagaelàstics!

(Extracte d'un poema "Anònim del segle XX")

Qui en parla -- TrackBack